bendinat esport

Treball teòric 3r Trimestre

2011-04-21T19:01:00.010+02:00

3r Trimestre . Part Conceptual (1r Batxiller)

Contesta a les següents qüestions (cada pregunta val 1 punt, s'ha de contestar cadascuna ocupant com a mínim un full i mig i no més de 5 fulls, se pot fer a mà o a ordinador i s'ha de entregar abans del 16 de maig de 2011)

- Pregunta 1

Quins són els beneficis de la pràctica d’una activitat física regular? Valora la seva incidència en la salut.

- Pregunta 2
Fes un anàlisi dels següents hàbits socials i la seva influència a sobre la societat d'aquets. Després classifica’ls com positius o negatius i argumenta perquè:
- Alimentació adequada
- Sedentarisme
- Descans
- Drogadicció
- Estil de vida actiu
- Alcoholisme
- Tabaquisme
- Espectacles esportius

- Pregunta 3
Quines sortides professionals relacionades amb l’activitat física i l’esport coneixes?

- Pregunta 4
De quina forma penses que es pot fer que una persona agafi l’hàbit per la pràctica esportiva?

· Webgrafia

www.actividadfisica.net

www.efdeportes.com

www.eufic.org

www.educaweb.com

Senderisme

2011-02-20T20:23:00.000+01:00

Tema: 1 El Senderisme

Índex

1. El senderisme

1.1. Definició

1.2. Altres conceptes relacionats amb el senderisme

1.3. Objectius

1.4. Destinataris

1.5. Història

1.6. Senders. Senders homologats i característiques.

1.7. Tipus de senders. Característiques i senyalització.

2. El senderisme a les Illes Balears

2.1. GR de les Illes Balears (221, 222 i 223). Descripció i localització.

2.2. Origen dels camins de Mallorca

2.3. Tipus de camins

2.4. Beneficis socioeconòmics de les rutes de senderisme

3. Preguntes sobre el tema

1. El senderisme

1.1. Definició

És l'activitat esportiva no competitiva, que es realitza sobre camins abalisats, preferentment tradicionals, ubicats en el medi natural. Busca apropar la persona al medi natural i al coneixement del país a través dels elements patrimonials i etnogràfics que caracteritzen les societats preindustrials, recuperant el sistema de vies de comunicació.

1.2. Altres conceptes relacionats amb el senderisme

L'excursionisme és la disciplina més propera i precursora del senderisme. La diferència principal amb aquest últim seria que discorre per camins no abalisats i que per tant no disposen de les garanties de seguretat i qualitat que proporcionen els senders homologats. La durada de rutes en l'excursionisme es limita generalment a un dia.

El muntanyisme s'entén com aquella disciplina esportiva que consisteix en ascendir a cims muntanyoses i que pot arribar a precisar de coneixements, tècniques i material propis de l'escalada i que per tant implica en ocasions un important nivell de dificultat que fa que no sigui un esport obert a la gran majoria de la població, com passa amb el senderisme i l'excursionisme.

Trek és un anglicisme originat a Sud-àfrica i s'utilitza per a descriure la realització d'un viatge llarg i complicat. Per tant pot definir al trekking com la modalitat esportiva que consisteix a recórrer de forma autònoma, a peu i durant diversos dies o setmanes paratges aïllats generalment amb dificultat de trànsit com ara zones muntanyoses o llocs remots sense senders. És una paraula que va començar a usar-se en els anys vuitanta pels alpinistes que viatjaven a l'Himàlaia o als Andes per definir les llargues marxes d'aproximació a la base de les muntanyes a les que pensaven ascendir.

1.3. Objectius

- Oci i recreació.

- La millora de les condicions físiques i psíquiques de l'individu.

- Recuperar el paisatge per a la persona i retrobar amb el sistema de vida tradicional.

- Tornar al camí el concepte de lloc de retrobament, d'intercanvi, que ha tingut al llarg de la història.

1.4. Destinataris

Estan destinats a tot aquell que li agradi caminar, gaudir de la natura, observar el paisatge i conèixer allò que la marxa li ofereix.

No cal tenir unes condicions físiques excepcionals ni una edat determinada. Qualsevol persona que agradi del passeig o l'excursió ho pot fer.

1.5. Història

El senderisme sembla tenir els seus inicis a França, a principis del segle XX, aconseguint el seu apogeu en els anys 40.

Sorgeix, com afirma el seu fundador Henry Viaux, com oci dels rics, és a dir, entre la burgesia francesa. interès per la natura

En ESPANYA neix a partir de la prolongació d'un GR7 francès (sender de gran recorregut) a través de Catalunya (1974). Des de llavors s'han senyalitzat i homologat uns 25.000 quilòmetres de senders a Espanya, dels quals 20.000 són GR.

Catalunya està al capdavant pel que fa al desenvolupament d'aquesta activitat esportiva.

1.6. Senderisme

Un sender és un itinerari dissenyat a través de pistes i camins, de manera que es puguin visitar llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

· Sender homologat

Un sender homologat, segons el Comitè Estatal de Senderisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme, és una instal.lació esportiva, identificada per un codi de marques patentat, que es desenvolupa preferentment en el medi natural i sobre vials tradicionals, i que compta amb el vistiplau l'organisme competent en complir els requisits exigits per la legislació de cada país (a Espanya és la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME). La seva finalitat és facilitar al ciutadà el seu recorregut amb seguretat i qualitat.

· Característiques d'un sender homologat

- Ser apte per a la gran majoria de la població.

- Ser transitable durant tot l'any.

- La utilització i recuperació d'antics vials de comunicació front a vials moderns.

- Tenir interès paisatgístic, històric, etnogràfic o mediambiental

- Fomentar l'activitat senderista d'una zona.

- No tenir grans desnivells durant trams prolongats i evitar l'ascensió a cims muntanyoses.

- No transitar per trams amb trànsit rodat o zones que en condicions normals presenten algun risc.

- No necessitar per el seu recorregut de coneixements, tècniques o materials especials.

- Estar senyalitzat prou amb el sistema oficial de cada país.

- Comptar amb una topoguia descriptiva de l'itinerari així com dels valors ambientals, paisatgístics, culturals i etnogràfics del recorregut.

. Motius que han contribuït al senderisme i al naixement d'una xarxa important de senders

- Recuperar camins tradicionals que s'anaven perdent

- Recuperar antics passos de bestiar

- Facilitar l'acostament al medi natural a una població urbana, amb pocs coneixements de muntanya

- Realitzar pràctiques de muntanya de manera fàcil i senzilla

- Promoció turística i cultural d'una zona: Al voltant de senders infraestructures hoteleres.

1.7. Tipus de sender

- GR: GRAN RECORREGUT

- PR: PETIT RECORREGUT

- SU: SENDERS URBANS

- SL: SENDERS LOCALS

· GR. Gran recorregut:

Sender de gran recorregut (+ de 50 km). Senyalitzats en color blanc i vermell. Franges paral.leles, horitzontals, una a sobre de l'altra i amb una longitud de 15 cm de llarg i 5 d'ample.

Els GR es desenvolupen al llarg de centenars de Km, unint punts distants i recorrent paratges, comarques, regions molt llunyans entre si.

· PR. Petit recorregut

Entre 10 i 50 km. Són trajectes més curts, amb recorreguts de menys de 2 dies de camí. Senyalitzats en blanc i groc.

· SL. Senders locals

Senders no superiors a 10 km. Són senders que permeten accedir a algun lloc proper de caràcter singular: una ermita, un mirador, una font, etc. La seva longitud màxima és de 10 quilòmetres, és recomanable que no sigui inferior a 5 quilòmetres o dues hores de marxa. Propers a pobles o llocs molt característics pel seu interès cultural.

Senyalització blanc i verd. Els Senders Locals estan abalisats amb els senyals internacionals blanques i verdes i es nomenen amb les sigles "SL", la inicial de la comunitat autònoma a la qual pertanyen i el número corresponent al Registre de Senderisme.

· Senders urbans

Circumscrits a l'àmbit d'una ciutat.

Senyalització: Groc i vermell

· Altres senders

Senderisme destinats a la pràctica de l'esport eqüestre o amb bicicleta de muntanya.

Senyalització de color blau

· Excepcions senders: Camí Sant Jaume senyalitzat de color groc, amb una fletxa.

· Altres senyalitzacions

A més de les senyalitzacions específiques per a cada tipus de sender, de vegades ens trobem amb fites (fites) de pedra (petits amuntegaments de pedres) o marques pintades en pedres, escorces dels arbres o altres elements naturals (molta gent és poc partidària d'aquest tipus de marques, pel que suposa d'agressió a l'entorn natural) que ens poden ajudar a seguir el sender.

2. El Senderisme a les Illes Balears

Si hi ha alguna manera de gaudir del paisatge de les illes i fer exercici alhora, el senderisme sens dubte ens ofereix aquesta oportunitat amb l'al • licient de poder observar detingudament tota la bellesa que trobarem en el camí. El suau clima de les illes ens permetrà gaudir de les rutes que travessen valls, muntanyes o planes ja que la varietat orogràfica de l'arxipèlag ens permet escollir l'itinerari que més ens satisfaci.

2.1. GR de les Illes Balears

- GR-221 Ruta de la Pedra en Sec (Mallorca)

- GR-222 Ruta d'Artà a Lluc (Mallorca)

- GR-223 Camí de Cavalls (Menorca)

· GR 221

El GR 221 s'anomena Ruta de Pedra en Sec ja que una bona part del recorregut aprofita els antics camins empedrats (que comunicaven els pobles i les possessions de la Serra) i també perque el paisatge més emblemàtic són els conreus d'oliveres en marjades de pedra en sec. L'arquitectura de la pedra en sec no es fa servir tan sols per fer camins, hi ha un gran nombre de construccions rurals que han fet servir aquesta técnica: parets divisòries, marges, element hidràulics , indústria del carbó i de la calç, indústria de la neu.

El GR travessa la Serra de Tramuntana des del Port d'Andratx (al sud-oest de l'illa) fins a Pollença (al nord-oest) en un recorregut de 135 km i s’han reformat algunes construccions per a fer-les servir de refugis de muntanya. El projecte és molt ambiciós i contempla també l’adecuació de diverses variants que afegiran 156 km més de camins senyalitzats.

La feina de restauració dels camins i dels refugis la duu a terme el Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca. La ruta s’estructura en 8 etapes amb un refugi al final de cadascuna .

La senyalització al llarg d’aquests GR és de dos tipus: balises i pals direccionals. Les balises són pals de fusta amb fletxes de direcció i amb els colors distintius d’un GR (blanc i vermell). Els pals direccionals tenen un indicador amb el tipus de sender i número, el punt de destí i, quan es considera convenient, el temps aproximat de recorregut.

· Refugis del GR 221

La Ruta de Pedra en Sec presenta un seguit de refugis que ofereixen allotjament i manutenció als senderistes. Actualment es troben ja en funcionament cinc refugis: Tossals Verds, Muleta, Can Boi, Son Amer i Pont Romà, s'està rehabilitant s'Hostatgeria del castell d'Alaró i es preveu en breu iniciar els treballs en el futur refugi de La Trapa.

Alguns d'aquests refugis són propietat del Consell de Mallorca (Son Amer, Tossals Verds i Can Boi - cedit per l'Ajuntament de Deià-). Els altres són gestionats pel Consell, gràcies a convenis amb diferents institucions o entitats: el refugi de Muleta és propietat de l'Ajuntament de Sóller; el refugi de la Trapa, del Grup Ornitològic Balear; s'Hostatgeria del castell d'Alaró, de l'Ajuntament d'Alaró i el Bisbat de Mallorca i el Pont Romà, de l'Ajuntament de Pollença.

Per tal que aquests refugis s'integrin en el paisatge i respectin el patrimoni cultural de la zona, s'aprofiten i rehabiliten antigues cases que responen a l'arquitectura tradicional de la serra de Tramuntana.

· GR 222

El itinerari aprofita els camins ramaders o de "muntanya" que uneixen els pobles del Pla de Mallorca amb la Serra de Tramuntana i pels quals s'hi transportavan els ramats a l'estiu. L'itinerari part de la vila d'Artà, transita pel Parc Natural de Llevant i passa per l'ermita de Betlem. Des d'aquest indret, es pot gaudir d'un magnífic paisatge litoral fins a Son Serra de Marina, punt on la ruta s'endinsa cap a l'interior fins a la vila de Santa Margalida. Des d'aquí fins a Inca, la ruta ofereix un gran ventall de paisatges i molts bons exemples de l'arquitectura tradicional mallorquina. L'arribada a Lluc es fa mitjançant el camí vell d'Inca al Santuari.

· GR 223

El Camí dels Cavalls és un camí que envolta tota l'illa. Se li coneix des del segle XIV tot i que el primer esment oficial a aquesta ruta data de l'any 1683.

L'origen d'aquest camí està unit a les antigues cavalleries que s'usaven per a la defensa de l'illa. D'allí el seu nom: camí dels cavalls. Va complir tant una funció militar de defensa de la costa i com de comunicació entre les torres que controlaven el mar i les fortificacions en terra.

Ja des dels seus inicis es garantia la lliure circulació dels ciutadans, així mateix els propietaris de les terres per on passava el camí estaven obligats a mantenir net i marcat.

Té una longitud total de 184 quilòmetres per les costes menorquines i acaba de ser condicionat en la seva totalitat com una nova ruta de senderisme per als visitants de l'illa.

Actualment aquest sender disposa d'un pla de protecció especial. I ja comencen a aparèixer iniciatives privades que ens permeten recórrer el camí amb guies especialistes, guiats per experts en la història i la Natura de Menorca per aproximar-nos a l'illa, motxilla a l'espatlla, en una caminada d'un parell d'hores o més depenent de els sectors que estiguem disposats a caminar.

2.2. Origen dels camins a Mallorca

Sabem que hi ha camins bastits amb la tècnica de pedra en sec des del segle XIII. L'origen dels camins és molt variat, la majoria servien com a vies de comunicació entre pobles, entre pobles i possessions (cases de pagès), o entre possessions i camps de conreu. També per arribar a fonts, torres de vigilància i ermites. Alguns dels camins tenien usos especials:

Els camins de nevaters, que comunicaven els pous de neu amb els camins principals.

Els camins de la indústria del carbó, probablement els més nombrosos a la Serra de Tramuntana i la majoria perduts. Comunicaven les sitges i pous de calç on es desenvolupava aquesta indústria.

Camins "recreatius" com els que va fer construir l'Arxiduc Lluís Salvador per veure el paisatge i les postes de Sol sobre el mar.

Camins de peregrinació, per exemple a Lluc. Al segle XV el bisbe de Mallorca oferia indulgències (40 dies de perdó) al que reperesin camins de peregrinació.

2.3. Tipus de camins

La tradició popular ha distingit clarament entre passos, tiranys, camins de ferradura i camins de carro.

Els passos, que utilitzaven pescadors, caçadors o contrabandistes, són els accessos més difícils. Constructivament són molt simples: un petit marge o algunes pedres per poder passar en el tros més esquerp.

Els tiranys són camins traçats tan sols per al pas més o manco continuat de persones o de bestiar. El grau d’elaboració d’aquests camins també és mínim, encara que poden, de vegades, presentar qualque marge o qualque bocinet d’empedrat rústic.

Els camins més elaborats són els de ferradura, destinats al pas continuat de persones i de bísties, i els de carro, més amples per deixar passar també aquest mitjà de transport.

Els camins més senzills no estaven empedrats, per l’absència de pedra, per la poca freqüència de pas o perquè el traçat no ho feia necessari a causa del poc rost que tenien. En aquests casos s'anivellaven amb terra o amb la macada, i els marges generalment només es bastien en un dels costats, amb la qual cosa s’estalviava la feina al màxim.

El ferm empedrat, les ratlletes, els escopidors i la cadena són elements comuns dels camins de carro o de ferradura més treballats. Així mateix, el pas de torrents se solucionava amb ponts, guals empedrats i pedres passadores.

2.4. Beneficis socioeconòmics de les rutes de senderisme

Les rutes senderistes són mitjans de revitalitzar l’economia dels municipis per on discorren. Sempre a través d’activitats respectuoses amb el medi ambient. El senderisme ajuda a recuperar elements patrimonials lligats a les rutes; potencia nous productes turístics i una nova oferta d’oci per als residents; contribueix a promocionar la gastronomia i l’artesania de la zona i, en conseqüència, a recuperar les activitats agràries i els oficis tradicionals, i afavoreix la creació d’empreses locals, etc.

3. Preguntes

Què és el senderisme?

Quins són els principals objectius dels seus practicants?

Qui pot practicar el senderisme? Per què?

Quins són els orígens del senderisme?

Quins tipus de senders coneixes?

Quines són les característiques dels senders de gran recorregut (GR)?

Quins són els GR que hi ha a Balears? Per on transcorren?

Anomena els refugis existents a la serra de Tramuntana.

Quins tipus de camins distingeix la tradició popular?

Què és "la pedra en sec?

Anomena les principals característiques del GR-221.

Quin és l'origen dels camins de la serra de Tramuntana?

Anomena algunes construccions rurals que utilitzin l'arquitectura de la pedra en sec "

De quina manera afavoreix el senderisme a revitalitzar l'economia d'una zona?

Reglamento de flagrugby de las Islas Baleares

2010-12-08T22:18:00.000+01:00

REGLAMENTO

- Los equipos estarán compuestos por un máximo de 12 jugadores, máximo 7 jugadores en el campo y mínimo 4. Si un equipo queda con menos de 4 jugadores en el campo, el partido finaliza. - El partido durará 40 minutos, dos partes de 20 minutos con 5 minutos de descanso. El campo es la mitad de un campo de rugby transversalmente o un campo de fútbol 7. - Todos los jugadores llevarán un cinturón de Flag Rugby en la cintura con dos cintas pegadas a ambos lados con velcro.

REGLAMENTO DEL CINTURÓN

- Las cintas deben estar colocadas totalmente laterales a la altura de las caderas. - Los cinturones deben de estar colocados por encima de la camiseta o peto de juego para no dificultar el agarre de las cintas. - No se pueden meter las cintas dentro de los bolsillos de los pantalones, ni inventarse algún método que dificulte el agarre de la cinta. - Los cinturones deberán estar perfectamente ajustados para evitar que se produzcan lesiones por meter el dedo entre el cuerpo y el cinturón.

EL INCUMPLIMIENTO DE ESTAS REGLAS SERÁ SANCIONADO CON LA PÉRDIDA DE POSESIÓN DEL BALÓN EN EL PUNTO DONDE SE PRODUJO LA INFRACCIÓN (SAQUE DESDE EL SUELO A FAVOR DEL EQUIPO NO INFRACTOR).

LA DEFENSA

- Los jugadores defensores deben reducir el espacio del ataque para avanzar. - Los jugadores defensores no pueden tocar a los jugadores en posición de ataque. - Solo podrán coger las cintas y quitarlas de la cintura del jugador portador de balón. Todas las otras formas de contacto no están permitidas (tirar de la camiseta del jugador, obstruir al jugador atacante, luchar para conseguir el balón...etc.)

EL INCUMPLIMIENTO DE ESTAS REGLAS SERÁN SANCIONADAS, Y EL EQUIPO QUE SE ENCONTRABA ATACANDO EN ESE MOMENTO, DISPONDRÁ DE CINCO NUEVOS ATAQUES, SALIENDO DESDE EL PUNTO DONDE SE COMETIÓ LA INFRACCIÓN.

EL PLACAJE (AGARRADO DE CINTA)

- Al iniciar un nuevo ataque (p.ej. cuando un equipo retoma la posesión, por balón adelantado o por agotar las oportunidades de ataque), la línea de defensa debe estar a 7 metros alejada del punto de donde se reinicia el juego. Una vez se haya jugado el balón la defensa puede avanzar.

EL INCUMPLIMIENTO DE ESTA REGLA SE SANCIONARÁ CON 7 METROS DE PENALIZACIÓN Y 5 NUEVOS ATAQUES POR DEFENDER EN FUERA DE JUEGO.

- El placaje consiste en quitar la cinta al jugador que tiene el balón. - El jugador atacante podrá correr hacia el espacio o evitar al jugador defensor, pero no podrá impedir que le agarren sus cintas haciendo un “rafut” o “hand- off”, (poner la mano para evitar el agarre del defensor) o protegiendo sus cintas con la mano.

EL INCUMPLIMEMIENTO DE ESTA REGLA SE SANCIONARÁ CON UN CAMBIO DE POSESIÓN A FAVOR DEL EQUIPO NO INFRACTOR.

- Si un jugador defensor quita una cinta al equipo atacante, éste debe gritar “Flag” o “placaje” y levantar la cinta para que el agarre se haga más visible para el árbitro. En ese momento el jugador atacante puede pasar el balón a otro compañero sin realizar ninguna parada del juego, disponiendo de 2 o 3 metros para poder pasar el balón. Ese agarrado de cinta se contabilizará como agarrado 1, 2 etc.

-Si el jugador no tiene intención de pase y continua corriendo, SE SANCIONARÁ CON UN CAMBIO DE POSESIÓN A FAVOR DEL EQUIPO NO INFRACTOR. - Si el jugador no consigue pasar o se demora en el pase(2 o 3 segundos) SE REALIZARÁ UN SAQUE DESDE EL SUELO A FAVOR DEL EQUIPO QUE ESTABA ATACANDO CONTABILIZANDOSE ESE AGARRADO.

- El jugador defensor podrá devolver la cinta en la mano del atacante o bien dejarla en el suelo en el punto donde se la quitó al atacante. - El jugador defensor que realiza el agarrado de cinta, no podrá interceptar un pase rápido del atacante si este decide pasarla en el espacio de 2, 3 metros a otro compañero. Podrá defender quitando cintas pero no sobre el balón.

ESTA ACCIÓN SE CONSIDERARÁ ANTIJUEGO Y PODRÁ SER SANCIONADA POR EL ÁRBITRO CON 7 METROS DE PENALIZACIÓN Y 5 NUEVOS ATAQUES PARA EL EQUIPO QUE ESTABA ATACANDO EN ESE MOMENTO.
- La cinta en el suelo facilitará la localización del punto de saque, por lo que los defensores no podrán lanzar la cinta de cualquier manera para dificultar dicha localización.

ESTA ACCIÓN SE CONSIDERARÁ ANTIJUEGO Y PODRÁ SER SANCIONADA POR EL ÁRBITRO CON 7 METROS DE PENALIZACIÓN Y 5 NUEVOS ATAQUES PARA EL EQUIPO QUE ESTABA ATACANDO EN ESE MOMENTO.

EL FUERA DE JUEGO

- Después de cada agarrado en el que se produzca una parada en el juego (saque desde el suelo, saque de lateral), el equipo defensor debe alejarse a 7 metros detrás del punto de saque.

EL INCUMPLIMIENTO DE ESTA REGLA SE SANCIONARÁ CON 7 METROS DE PENALIZACIÓN Y 5 NUEVOS ATAQUES POR DEFENDER EN FUERA DE JUEGO.

EL ATAQUE

- El equipo atacante tiene 5 oportunidades para atacar. Después de la quinta oportunidad se producirá un cambio de posesión, a menos que los atacantes pierdan el balón saliéndose del campo (a touche), por un pase adelantado (“avant”), o una falta en el juego etc. - Un jugador no podrá jugar si no lleva las dos cintas a ambos lados de sus caderas. Podrá realizar los saques (tanto de lateral como desde el suelo) pero no podrá entrar en juego hasta que no lleve correctamente colocado el cinturón.

EL INCUMPLIMIENTO DE ESTA REGLA SE SANCIONARÁ CON UN CAMBIO DE POSESIÓN

- Los jugadores atacantes deben correr hacia los espacios libres entre los defensores. Si no hay espacios libres, el jugador debe pasar el balón a otro que esté en mejor posición. Nunca se podrá realizar una acción que provoque contacto físico entre jugadores atacantes y defensores. - El jugador atacante que ha sido placado (agarrado de cinta) puede pasar el balón en la inmediatez de la acción (dos, tres metros). Si no consiguiese conectar con un pase en ese espacio, deberá volver al punto de placaje para reiniciar el juego, rodando el balón con el pie hacia su compañero de equipo (saque desde el suelo). - Si un jugador no tiene las dos cintas pegadas a sus caderas no puede jugar, (puede sólo rodar el balón para reiniciar el juego pero inmediatamente se debe pegar las cintas antes de jugar). - No están permitidos los giros consecutivos del jugador atacante para evitar el agarrado de cinta, EL INCUMLIMIENTO DE ESTA REGLA SE SANCIONARÁ CON UN CAMBIO DE POSESION

EL PASE

- El balón debe pasarse siempre hacia atrás o en paralelo, nunca hacia delante.

EN CASO DE PASE ADELANTADO “AVANT”, COMO EN UN FALLO EN LA RECEPCIÓN DEL PASE QUE PRODUZACA UN ADELANTADO, EL ÁRBITRO PITARÁ CAMBIO DE POSESIÓN Y CINCO NUEVOS ATAQUES PARA EL EQUIPO QUE NO COMETIÓ LA INFRACCIÓN

EL JUEGO AL PIE

- No está permitido jugar al pie salvo para efectuar los saques.

IR AL SUELO

- Flag Rugby es un juego en el que los jugadores tienen que estar siempre de pie. - Si el balón cae al suelo, (hacia atrás) el juego puede continuar y cualquiera de los dos equipos puede coger el balón, pero los jugadores no pueden tirarse al suelo para recogerlo.

EL INCUMPLIMIENTO DE ESTAS REGLAS SE SANCIONARÁ CON UN CAMBIO DE POSESIÓN

EN LA LINEA DE “TOUCHE” (SAQUE DE LATERAL)
- Si el balón o el jugador con balón salen fuera de la línea de touche, la posesión pasa al otro equipo que reiniciará el juego con un saque desde el lateral (un jugador fuera del campo pasa hacia atrás a otro dentro del campo). El equipo defensor deberá colocarse a 7 metros del punto de saque.

LOS SAQUES

- Después de cada ensayo, el juego lo iniciará el equipo que marcó con un saque de patada de volea. Esta patada se efectuará desde la mitad de su campo, estando todos los jugadores detrás del jugador que patea el balón. El saque deberá sobrepasar de 7 metros la línea de medio campo, quedando el balón dentro del campo contrario.

SI EL BALÓN NO SOBREPASA LOS 7 METROS DEL CENTRO DEL CAMPO: SI EL BALÓN SALE POR DETRÁS DE LA LÍNEA DE ENSAYO: SI EL BALÓN SALE DIRECTAMENTE FUERA SIN HABER BOTADO DENTRO DEL CAMPO: EN ESTOS TRES CASOS EL EQUIPO QUE RECIBÍA EL SAQUE TENDRÁ LA POSESIÓN CON UN SAQUE DESDE EL SUELO EN EL CENTRO DEL CAMPO. SI EL BALÓN BOTA DENTRO DEL CAMPO Y SALE POR LA LÍNEA DE TOUCHE SIN HABER SIDO TOCADO POR NINGÚN JUGADOR CONTRARIO, SERÁ UN SAQUE DE LATERAL A FAVOR DEL EQUIPO QUE RECIBÍA EL SAQUE.

MARCAR PUNTOS

- El objetivo del juego es marcar un ensayo. Para marcar ensayos en Rugby, normalmente los jugadores deben posar el balón detrás de la línea de ensayo. Por motivos de seguridad, para adaptarnos a las instalaciones Baleares, los ensayos se contabilizarán cuando el jugador haya atravesado la línea de ensayo con el balón en sus manos.

- Por razones de seguridad un jugador no puede tirarse al suelo para marcar un ensayo. - Se considerará ensayo si el agarrado de cinta se produce en la cercanía de la línea aunque este jugador no la haya

atravesado (agarrado a unos 50 cm. de la línea), siempre y cuando el defensor venga por detrás del atacante. - Si el agarrado de cinta se produce de manera frontal al atacante en la cercanía de ensayo, se contabilizará como un

agarrado.

SI EL JUGADOR TIRA EL BALÓN AL SUELO TRAS CRUZAR LA LINEA DE ENSAYO, NO SE CONTABILIZARÁN LOS PUNTOS Y SERÁ CAMBIO DE POSESIÓN DEL BALÓN CON SAQUE DESDE EL SUELO A CINCO METROS DE LA LÍNEA DE ENSAYO.

- Un ensayo tiene un valor de 1 punto, salvo cuando es un partido mixto (para las chicas un ensayo tiene el valor de 3 puntos y de 1 punto para los chicos).

- No hay transformaciones de ensayos (patear el balón entre los postes).

EL ÁRBITRO

- El trabajo del árbitro es hacer que el juego sea tan seguro y agradable como sea posible, y no intervenir en las fases de juego salvo para indicar infracciones o informar de ventajas (deben recordar que no son los entrenadores de los equipos y que los participantes deben tener autonomía de decisión durante el juego).

LAS FALTAS

- Para el contacto deliberado o las faltas repetitivas el árbitro podrá sacar una tarjeta amarilla (expulsión temporal de cinco minutos) o una tarjeta roja (el jugador tiene que dejar el juego y su equipo juega con un jugador menos). Se adaptará este tiempo en partidos con reducción de tiempo por partes.

LA VENTAJA

- En lugar de parar el partido cada vez que hay una falta, los árbitros pueden dar ventaja al equipo contrario si hay posibilidad de que éste pueda obtener una ventaja táctica o territorial.

SUSTITUCIONES

- Se puedan hacer sustituciones en cualquier momento y tan a menudo como se desee con los 12 jugadores del equipo. - Las sustituciones se pueden realizar sin avisar al árbitro y deben hacerse por la línea de medio campo y siempre por detrás del ámbito del juego.

T.1. Principis i sistemes de l'entrenament

2010-10-13T16:19:00.000+02:00

Principis i Sistemes d'Entrenament

T.2. Nutrició

2010-10-13T16:02:00.000+02:00

Nutrició

Criteris generals d'avaluació curs 10 - 11

2010-10-13T09:45:00.001+02:00

Criteris d’avaluació d’educació física

Part conceptual: controls escrits i orals, fitxes, treballs, etc.
1r i 2n ESO : 20%

3r i 4rt ESO: 30% Mínim un 4
Batxillerat: 40%

Part procedimental: proves físiques, pràctiques esportives, jocs, activitats en el medi natural, coreografies, balls, etc.
ESO i Batxillerat: 40% Mínim un 4

Part actitudinal: comportament, participació, hàbits, etc.
1r i 2n ESO: 40%

3r i 4rt ESO: 30% Mínim un 4
Batxillerat: 20%

NORMES BÀSIQUES, CRITERIS I INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA

EQUIPAMENT

- CAL DUR ROBA ESPORTIVA ADEQUADA (xandall, pantalons curts esportius, samarreta).

- CAL DUR CALÇAT ESPORTIU (sabates esportives ben fermades, i calcetins).

*L'alumne que no duu l’equipament adequat per fer la pràctica tres vegades sense justificació suposa no poder aprovar la part actitudinal. No dur l’equipament esportiu no significa no fer classe, ja que l’alumne/a haurà de fer les tasques complementàries encomanades pel professor/a.

HIGIENE I SEGURETAT

- CAL DUR ELS CABELLS RECOLLITS

- CAL DUR LES SABATES BEN FERMADES.

- FORA ANELLS, CADENES i RELLOTGES, I CAP ALTRE ELEMENT QUE PUGUI COMPORTAR PERILL.

ÉS OBLIGATORI RENTAR-VOS I CANVIAR-VOS DE ROBA (ALMENYS SAMARRETA) AL FINAL DE CADA SESSIÓ, SI EL PROFESSOR NO US ESPECIFICA EL CONTRARI.

ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT

- ES COMENÇARÀ A PASSAR LLISTA 5’ DESPRÉS QUE SONI EL TIMBRE.

- L'ALUMNE/A QUE NO PUGUI FER PRÀCTICA PER UN PROBLEMA DE SALUT CAL QUE HO JUSTIFIQUI AMB UN CERTIFICAT O JUSTIFICANT MÈDIC. AQUEST FET NO L'EXIMEIX DE NO ASSISTIR A EDUCACIÓ FÍSICA.

- CAL JUSTIFICAR LES FALTES D'ASSISTÈNCIA AL PROFESSOR A TRAVÉS DE L'AGENDA.

* Tres retards o no faltes d'assistència sense justificació suposen no poder aprovar la part actitudinal.

* Per a poder ésser avaluat cal assistir a un mínim d'un 70% de les sessions.

MATERIAL I VESTIDORS

- CAL TENIR CURA DEL MATERIAL I DE LES INSTAL·LACIONS.

- NO ES PERMET L’ÚS D’APARELLS ELECTRÒNICS (telèfons mòbils, MP3, MP4, càmeres fotogràfiques,...)

- NO DEIXEU OBJECTES DE VALOR AL VESTIDOR, DEIXEU-LOS A LA VOSTRA TAQUILLA. RESPECTAU ELS OBJETES PERSONALS D’ALTRES GRUPS SI COINCIDIM. EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA NO ES FA CÀRREC DE LA PÈRDUA O DETERIORAMENT D’OBJECTES PERSONALS.

- NO PODEU AGAFAR MATERIAL SENSE PERMÍS. TAMPOC EN TEMPS DE PATI.

- ELS DESIGNATS, ENDREÇAREU EL MATERIAL QUAN SE VOS DEMANI.

*El deteriorament o pèrdua de material/instal·lació per un ús inadequat de l'alumnat suposa una falta greu, i haurà de ser reposat per l'alumnat responsable.

TASQUES

- CAL DUR LES TASQUES ENCOMANADES PUNTUALMENT I BEN PRESENTADES.

CAL DUR L’AGENDA I UN BOLÍGRAF A LES SESSIONS D’EDUCACIÓ FÍSICA.

COMPORTAMENT

- CAL SER RESPECTUÓS: amb les normes, amb els companys i companyes, amb el/la professor/a, amb el material i amb les instal·lacions.

*L’ incompliment de les normes bàsiques de comportament serà sancionat amb una falta. Aquest fet també tendrà conseqüències en la nota d’actituds del trimestre.

RECUPERACIONS

Els alumnes que no superin les diferents avaluacions tindran recuperacions de la part procedimental suspesa i/o hauran d’elaborar un treball teòric/pràctic específic.

Avaluació dels alumnes amb l’assignatura pendent d’altres anys

La nostra assignatura és bàsicament procedimental, juguen un paper fonamemntal les experiències que l’alumne va adquirint dia a dia. És impossible a la nostra matèria limitar-nos a una prova escrita per demostrar els coneixements assolits pels alumnes, doncs ens oblidariem d’aspectes molt importants dins del currículum.
Per tot això, i tenint en compte que es tracta d’una assignatura amb avaluació contínua, és necessari, per demostrar la valia d’un alumne, fer el seguiment detallat d’aquest al llarg d’un curs sencer. Per aquest motiu per aprovar l’assignatura suspessa en anys anteriors és imprescindible aprovar l’assignatura en el curs actual.

Carta principio de curso padres/madres

2009-09-10T10:35:00.000+02:00

Apreciados/as padres/madres:

El Departamento de Educación Física les informa de los siguientes aspectos:

- Se recomienda que al inicio del curso los alumnos se hagan un reconocimiento médico con el fin de detectar cualquier problema que impida seguir con normalidad las clases de Educación Física. En caso de que exista algún antecedente médico o patología (alergias, asma, diabetes, problemas de espalda, etc.) es necesario aportar el informe médico pertinente al profesor o informar sobre las precauciones que se deben tener en cuenta para la práctica de la actividad física.

- Utilizaremos el entorno que rodea al Instituto (caminos de tierra, bosque, paseos) como complemento de las instalaciones deportivas del centro, debido a esto exigimos a los alumnos un máximo respeto hacia el medio natural, compañeros y profesor.

- Uno de los objetivos de la asignatura es que el alumno adquiera una serie de hábitos saludables e higiénicos relacionados con la práctica de la actividad física. Es obligatorio asearse y cambiarse de camiseta después de las sesiones prácticas de educación física.

- Para la práctica de la actividad física se requiere de los alumnos una indumentaria apropiada: chándal, zapatillas deportivas –atadas, para evitar lesiones-, camiseta de recambio.

- Durante uno de los tres trimestres, los alumnos de todos los niveles, y aprovechando la piscina del Centro, realizarán una unidad didáctica de natación.

- En algunas de las sesiones se realizarán grabaciones audiovisuales de las producciones de los alumnos/as para ser visualizadas, exclusivamente, por ellos mismos y los profesores, y facilitar así su evaluación.

- Respecto a las faltas de asistencia i de material, 3 faltas no justificadas (se considera falta de asistencia no intervenir activamente en las sesiones prácticas, bien por no estar presente o por no traer la indumentaria adecuada para la práctica de la actividad física que se vaya a desarrollar) suponen suspender la parte actitudinal de la asignatura y, por tanto, la evaluación.

- La justificación objetiva de una imposibilidad de realizar la sesión práctica no exime de la no asistencia.

La firma de este documento manifiesta el conocimiento de las normas descritas, la autorización para la salida del centro y el uso de medios audiovisuales para usos formativos.

Departamento de Educación Física de el IES Bendinat

Observaciones:

Alumno/a……………………………………………… curso……… grupo………

Firma del Padre/Madre/Tutor legal

Carta inici de curs per als/les pares/mares

2009-09-10T10:31:00.000+02:00

Benvolguts/des pares/mares

El Departament d’Educació Física els informa dels següents aspectes:

- Es recomana que a l'inici del curs els alumnes es facin un reconeixement mèdic a fi de detectar qualsevol problema que impedeixi seguir amb normalitat les classes d'Educació Física. En cas que existeixi algun antecedent mèdic o patologia (al·lèrgies, asma, diabetis, problemes d'esquena, etc.) és necessari aportar l'informe metge pertinent al professor o informar sobre les precaucions que s'han de tenir en compte per a la pràctica de l'activitat física.

- Utilitzarem l'entorn que envolta a l'Institut (camins de terra, bosc, passeigs) com a complement de les instal·lacions esportives del centre, a causa d'això exigim als alumnes un màxim respecte envers el medi natural, companys i professor.

- Un dels objectius de l’assignatura és que l’alumnat pugui assolir tota una sèrie d’hàbits saludables i higiènics relacionats amb la pràctica de l’activitat física. Ès obligatori agençar-se i canviar-se de samarreta després de les sessions pràctiques d’Educació Física.

- Per a la pràctica de l’activitat física es requereix dels alumnes una indumentària apropiada (xandall, sabates d’esport –fermades, per evitar lesions-, samarreta de recanvi).

- Durant un dels tres trimestres del curs, l’alumnat de tots els nivells, i aprofitant la piscina del Centre, realitzarà una unitat didàctica de natació.

- En algunes de les sessions es realitzaran enregistraments audiovisuals de les produccions dels alumnes/as per ser visualitzades, exclusivament, per ells mateixos i els professors, i facilitar així la seva avaluació.

- Respecte a les faltes d'assistència i de material, 3 faltes no justificades (es considera falta d'assistència no intervenir activament en les sessions pràctiques, bé per no ser present o per no portar la indumentària adequada per a la pràctica de l'activitat física que es vagi a desenvolupar) suposen suspendre la part actitudinal de l'assignatura i, per tant, l'avaluació.

- La justificació objectiva d’una impossibilitat per a realitzar la sessió pràctica no eximeix de la no assistència.

Departament d’Educació Física de l’IES Bendinat

Observacions:

Alumne/a…………………………………………………… Curs………Grup………

Signatura del Pare/Mare o Tutor legal:

Sol·licitud d'un Euro per comprar material

2009-01-28T10:53:00.000+01:00

Benvolguts/des pares/mares. Les limitacions pressupostàries del Departament i la necessitat de renovar una part del material fungible de la nostra àrea ens obliga a sol·licitar 1 Euro de cada alumne/a que cursa la nostra assignatura. Amb aquests doblers volem comprar també materials per a desenvolupar aspectes nous del currículum i concienciar a l'alumnat de la necessitat de respectar el material que s'empra tant en Educació Física com en horari de pati.
Gràcies.
Departament d'Educació Física

Normativa a seguir pels/per les alumnes que realitzin el programa de vela i piragüisme

2008-09-29T22:33:00.000+02:00

Per poder realitzar l'activitat és obligatori saber nedar.
És obligatori portar una muda de roba de recanvi, tovallola i una indumentària esportiva adient a la temporada (és recomanable que en temporada d'hivern es porti roba d'abric i jaqueta impermeable).
Està prohibit menjar o beure al recinte fora dels horaris establerts per berenar. Es prohibeix fumar dins la instal·lació en el transcurs de l'activitat.
Tota persona haurà de respectar les decisions preses pels monitors, màxims responsables de l'activitat. L'incompliment d'aquesta norma pot suposar l'expulsió de l'activitat.
Tant dins els vestuaris com en tot el recinte s'han de respectar les normes cíviques de comportament.
No portar objectes de valor. Ni VELAPORTALS ni l'IES Bendinat es faran responsables de les pèrdues o possibles robatoris.

Informació de l'activitat de vela i piragüisme

2008-09-29T22:15:00.000+02:00

Benvolguts pares/mares

L'Ajuntament de Calvià ofereix a l'IES Bendinat un programa de vela/piragüisme gràcies al qual els/les alumnes del Centre ténen la possibilitat de iniciar-se i practicar aquestes activitats durant el seu horari lectiu. Les activitats físiques en el medi natural formen part del currículum d'Educació física, per la qual cosa, aquests continguts es valoraran dins de l'assignatura. En cas que l'alumne/a no participi en l'activitat haurá de dur un justificant del seu pare/mare/tutor-a especificant els motius. L'activitat es desenvoluparà durant dues sessions de 5 hores (de 9 a 13 hores), en les dates especificades, a les intal·lacions del Club Nàutic de Portals (Calvià). Es recorda que en cas de que l alumne/a no s'atengui a les indicacions i normes de professors i monitors, aquests no se responsabilitzaran de les situacions que provoquin les conductes negatives. La responsabilitat dels professors acompanyants de l'IES no inclou el desenvolupament de l'activitat en sí, que és única i exclussivament de l'empressa que desenvolupa l'activitat.

Informació de principi de curs per als pares

2008-09-24T21:13:00.000+02:00

L'exercici físic que es practica a les classes d'Educació física s'adapta a les capacitats dels diferents alumnes del Centre. No obstant, es recomana que, en el transcurs de les primeres classes, els alumnes es facin un reconeixement mèdic amb la finalitat de detectar qualsevol problema que impedeixi seguir amb normalitat les classes d'Educació Física.
Si l'alumne presenta qualque impediment, malaltia o discapacitat motora o sensorial, temporal o permanent, que impedeixi la pràctica de l'exercici físic, es posarà en coneixement dels professors de l'assignatura.

L'entorn que rodeja l'Institut (camins de terra, bosc,...) és el contexte ideal per a la pràctica de determinades activitats físiques previstes al curriculum de l'assignatura. En ocasions aquest entorn natural s'utilitzarà com a complement de les intal·lacions esportives del Centre - més que mai s'exigirà dels alumnes un màxim respecte cap l'entorn, els companys i els professors.

La pràctica de l'activitat física requereix dels alumnes una indumentària apropiada (xandall, sabates d'esport - fermades, per evitar lesions -, i samarreta de recanvi - és obligatori endreçar-se i canviar-se de samarreta després de les sessions pràctiques - ).
Durant un dels tres trimestres del curs, l'alumnat de tots els nivells, i aprofitant la piscina del Centre, realitzarà una unitat didàctica de natació, es tracta d'una activitat molt enriquidora per als alumnes, a través de la qual es pretén que els alumnes puguin adquirir tota una sèrie d'habilitats i destreses bàsiques dins l'aigua. Esperam la seva col·laboració per assolir aquests objectius.

Benvinguts/des al nostre blog

2008-09-24T16:42:00.000+02:00

Benvinguts/des al blog del departament d'Educació Física de l'IES Bendinat.